Una qüestió que m’ha fet pensar aquests dies, és la tercera via cap a Europa. Bé, ara es tracta del tercer carril que s’està afegint a un tram de la línia entre Girona i Figueres per tal de donar pas cap a França, per la via de l’AVE, als trens de mercaderies procedents de tota Espanya.
Ens diuen que és per donar sortida als cotxes de la Zona Franca de Barcelona i als contenidors xinesos que entren pel Port de Barcelona. Però, segons que acaben de dir els responsables del Port de Barcelona, tot aquest material no podrà sortir del Port per la nova via fins ... més enllà de l'any 2012 i això si s'hi posa l'iniciativa privada, doncs el diner públic no existeix.
De fet, els trens que passaran per aquí, podran venir de Màlaga, Sevilla, Castella la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Cantàbria, La Rioja, Aragó i, fins i tot, d'Euskadi i serviran per a exportar fruites, verdures, vins i tot el que produeixen aquelles contrades. A la pròpia web www.redciudadesAVE.es hi surten: Segovia, Madrid, Valladolid, Ciudad Real, Guadalajara, Puertollano, Calatayud, Córdoba, Zaragoza, Puente Genil, Huesca, Sevilla, Lleida ... (ja no hi ha més lloc) com a indrets servits per l'Alta Velocidad Española. En cap cas hi surten Paris o Zúrich.
El títol que he posat a aquesta reflexió, la tercera via cap a Europa, és una metàfora política molt emprada en els darrers temps i que ha donat lloc a molta literatura. Pot ser el que més a fons ha analitzat l’expressió hagi estat en Tony Blair, referint-se a una manera diferent d'integració del Regne Unit en la Unió Europea. També els teòrics de CiU en fan ús, referint-se probablement a una integració de Catalunya en el context europeu que no sigui l'independència ni la integració en l'Estat Espanyol.
Però l'expressió ve de molt enrera, de l’època de la transició entre la Dictadura (orgànica) i la Monarquia (democràtica), a mitjans dels anys 1970. La tercera via es referia a com poder ser plenament europeus (demòcrates) sense deixar de ser espanyols (orgànics). Tot això va deixar de tenir sentit en entrar a la CEE (després anomenada UE).
Però també es tractava d’anar físicament a Europa montant un tercer carril al costat de la via fèrria que uneix Barcelona a Cerbère (França). Així s’haurien estalviat el trasllat de les mercaderies des dels trens amb boixa d’amplada espanyola als trens d'amplada europea (francesos). També s'haurien estalviat les llargues cúes de camions a la frontera (calia aturar-se a La Jonquera per passar l'aduana espanyola, després al Pertús a verificar els papers, i encara un altre cop al Boló per passar l'aduana francesa).
És clar que els senyors Goikoetxea – Oriol inventors del Talgo no haurien guanyat una pila de diners construïnt els trens de boxa d’amplada variable. Aquesta tècnica ara també l'aplica CAF-Alstom que ha construït una sèrie de trens per RENFE que poden circular tant per les vies convencionals com per les de l'AVE.
Així doncs, un cop hagin completat el recorregut gironí, la tercera via cap a Europa només es podrà emprar com a metàfora política perquè la física ja estará completa abans d’acabar l’any 2010 i ens permetrà passar a França pel túnel del Boló (si ens colem en un vagó de mercaderies com fan aquells trotamons del Mid West americà).
Ah, tots aquells que vulguin fer servir l'argument de la tercera via com a part del seu programa electoral hauran d'aclarir de què es tracta doncs la via física ja estarà passada de moda.
Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller
Maçanet de La Selva
