dimecres, 20 de juliol del 2011

El silenci en el vell territori

Comentari a l'article amb aquest mateix títol publicat a l'Avui+ per en Lluís Foix


Senyor Foix, quanta nostàlgia es troba en les seves paraules. És cert que si alguna cosa ha canviat en aquests darrers 50 anys, això és el camp. És cert que ja no hi ha pagesos que visquin del conreu de la terra. És cert que encara es troben grans plantacions de fruiters però pot ser pertanyen a alguna empresa, qui sap si subsidiària d'una multinacional. I no parlem de les grans esteses de cereals ! A la Catalunya nova que, ho admeto, no conec tant bé, no hi ha gaires masies. Però a la Catalunya vella, farcida de belles masies, plenes d'història, la terra no val rès i per tan ni es compra ni es ven, especialment si es tracta de bosc. Però les cases de pagès sí que es venen i es compren ... per xifres al voltant del milió d'euros... rès a veure amb la vida a pagès, senyor Foix.


Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller


Maçanet de la Selva

dilluns, 4 de juliol del 2011

El deute de Grècia


Aquest text va ser introduït com a comentari a un article publicat al diari Avui+ el passat 4 de juliol

Amb tot el que s'ha parlat sobe Grècia i sobre el deplorable estat de les seves finances, no s'ha fet esment dels diners que aquell petit país, amb només 11 milions d'habitants, gasta en les seves forces armades.
L'exèrcit de terra grec compte amb 126,560 efectius i pot mobilitzar-ne fins a 600,000 (és un sistema de leva obligatòria). La seva marina de guerra compte amb 30,000 efectius, 84 vaixells de guerra més 49 de suport i vint avions. La força aèria, per l’altra banda, compte amb 33,000 efectius i 538 avions de combat.
Perquè té Grècia unes forces armades tan poderoses ?
Doncs, bàsicament, per mantenir la seva influència en front de la potència de Turquia en tot el conjunt de la Mar Egèa. L'àrea compresa entre el territori continental de Grècia i el territori continental de Turquia es troba regada d'illes (i d'illots) de totes les mides, que constitueixen una part significant del territori grec i que, segons Grècia, defineixen una àrea d'influència que vol mantenir barrada als turcs. Qualsevol que hagi estat per allà sap que algunes de les illes gregues són ben bé a tocar de Turquia.
Doncs els vaixells turcs per poder passar-hi, sobre tot pels estrets entre les illes, han de demanar permís a Grècia si no volen ser aturats per algun dels vaixells de guerra grecs que constantment patrullen per la zona.
I no oblidem que tant Grècia com Turquia formen part de l'OTAN i, per tant, són paísos amics. Tampoc parlem dels considerables ajuts que han rebut tant els uns com els altres de l’OTAN i, sobre tot, dels Estats Units per al manteniment dels exèrcits respectius. Sense comptar els ajuts en d’altres àmbits com els del programa Science for Stability (ciència per a l’estabilitat) de suport a la recerca civil (i militar).
L'any 1997, Grècia va desvetllar un programa per a deu anys de prop de 17,000 milions de dòlars a invertir en les seves forces armades fins al 2007.
Pot ser que s'ho facin mirar !
Ah, i Espanya també !

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller


Maçanet de la Selva

divendres, 1 de juliol del 2011

Independència amb paracaigudes

La darrera enquesta duta a terme pel Centre d’Estudis d’Opinió, organisme de la Generalitat de Catalunya, indica que una gran part de la població catalana (43 % o 60 % segons que es miri) es mostra favorable a votar SI en un hipotètic referèndum en el que es demanés posicionar-se sobre la independència del nostre país. Tots solen donar unes xifres no gaire llunyanes de les reals, al menys en el cas del repartiment d’escons en les eleccions.
De seguida han sortit veus de tota mena menystenint aquests resultats tot i estar avalats per una ciència anomenada demoscopia. Alguns han criticat l’arrel del problema: “¿Com gosa el CEO, una entitat pagada per tots els catalans, preguntar tal bestiesa ?”. Altres han dit: “Una cosa és l’enquesta i l’altra el referèndum”. Altres encara: “Els que han opinat estaven emprenyats però no votarien pas sense saber en quin envolic caurien amb la independència”.
És evident que aquesta darrera opció té força sentit doncs, en les darreres eleccions al Parlament, poca gent (no tant poca) va donar confiança amb el seu vot a les formacions que proposen tirar endavant el procés d’independència. Pot ser sí que molts dels que ara s’han definit com a independentistes tenen por de les propostes anomenades (per aquells partits que no s’han definit en aquest tema) com Independència Exprés.
Més d’una nit de calor he pensat si hauria de conrear el meu troç per obtenir els meus propis aliments en cas que la meva pensió no em fos pagada puntualment per la Seguretat Social catalana ni per la espanyola. De ben segur que molta gent pensa que proclamar la independència és com saltar d’un avió sense haver probat mai el funcionament del mecanisme d’apertura del paracaigudes.

I no veig que els partits que clamen per la independència facin cap esforç per tal de transmetre’ns el coratge necessari per que els ciutadans siguin els qui empenyin als altres partits (a tots) a donar el salt, tot sabent que el paracaigudes s’obre sol, que té un altre paracaigudes de seguretat i que el cop a terra no és pas més fort que el que podem donar-nos quan se’ns trenca la cadira a la que estem comfortablement seguts.
Doncs, si no ho fan els partits, algú hauria de moure’s i organitzar exercicis de salt per a la ciutadania i així, al menys, coneixeriem de quin mal hem de morir. En l’excel·lent llibre d’en Jordi Albertí sobre la Bandera Catalana, es parla de les moltes iniciatives que hi va haver ara fa un centenar d’anys per recuperar el sentiment catalanista i gràcies a les quals es va permetre que aquest neguit no morís en temps molt i molt difícils. Pot ser ha arribat el moment de recuperar aquelles iniciatives populars, ara seguint la fòrmula de fòrums de debat, clubs de discussió, ateneus o casals.

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller


Maçanet de la Selva