divendres, 22 de juny del 2012

Els peatges, els camions i la N II

Semblava que ja no hi fossin. Vull dir els peatges de les autopistes. Ja ens hi haviem acostumat: aquí, a França, a Itàlia... Però si que colpeja quan vas per les terres de Múrcia, Andalusia, Castella, etc i veus que allà no paga ningú.
De sobte, algú ens ha fet obrir els ulls i ens hem enganxat a l’idea que pot ser el món fora millor sense haver de pagar per transitar per les nostres terres i practiquem el @Novullpagar.
Els camions han après molt depressa allò de @Novullpagar. Surten de l’autopista de peatge a la Jonquera, agafen la N II i arrasen fins a Maçanet de la Selva. Reprenen l’AP 7 de peatge fins a Granollers. Segueixen gratis fins a Martorell. Tornen a pagar el peatge fins a Altafulla i surten un altre cop cap a la N 340 desdoblada i gratuita. Sí, sí, gràcies al MOPU poden practicar el @Novullpagar.
Però el trànsit per la província de Girona es fa un martiri per tothom. Pot ser tot aniria millor si els camions anessin per l’autopista de peatge i no per les carreteres ! Com es podria aconseguir ?
Opció 1: prohibint als camions el pas per la N II.
Opció 2: fer moltes rotondes a la N II, això enviaria els camions per l’autopista.
Opció 3: fer-los’hi el peatge gratis a l’AP 7. Ah no ! Abertis no ho podria soportar !
La millor opció fora aquesta darrera junt amb l’Eurovinyeta. Els camions haurien de pagar tant si van per una banda com per l’altra i escollirien l’AP 7.

O no ?

Antoni Cruzado i Alorda

Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva

6 Euros al mes ? no 7,20

Des que vaig fer els seixanta anys, la meva doctora de capçalera m’ha anat enviant sistemàticament a un i altre especialista: l’oftalmòleg, l’uròleg, el neumòleg, etc. Cada un d’aquests professionals ha trobat que millor fora que prengués un medicament o altre per contrarrestar aquesta o aquella malfunció. Gotes pels ulls, píndoles per la pròstata, pulveritzacions per als bronquis. Tota una panòplia de guariments per uns mals que no estic gaire segur de tenir.
Des que vaig prendre el nou estatus de jubilat, he gaudit del plaer d’anar a la farmàcia un cop per mes, fer petar la xerrada amb l’amabla farmacèutica i anar-me’n cap a casa amb una bosa de regal i a dins els remeis que m’han d’aguantar en bona forma, de mes en mes, uns quants anys més. Els remeis, gratuits és clar, tot i que no són de regal doncs els pago amb el 25 % de la meva pensió que es queda Hisenda com a IRPF.
Ara, la Generalitat, vol sucar-hi pa amb aquest euro per medicament. Doncs em declaro objector fiscal. Cada més li duré a la farmacèutica una fotocòpia del meu DNI (per no fer-li gastar tinta a ella) i esperaré les notificacions a la bústia del meu veïnat del Pibitller. Suposo que, un cop notificat el deute amb el recàrreg, ho publicaran al DOGC i després m’embargaran el compte. També ho fa Hisenda. Però em quedarà la satisfacció d’haver donat feina a aquells funcionaris que els mal parlats diuen que “no foten ni cop”.

Antoni Cruzado i Alorda

Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva