diumenge, 12 de juny del 2016

La Vila de Gràcia

Aquests darrers dies s’ha parlat molt del barri de Gràcia de Barcelona, l’antiga Vila annexionada a la ciutat el 1870. Els “fets del banc expropiat” m’han dut al cap uns quants records de la que va ser la meva vila natal i ón vaig passar-hi els primers 20 o 25 anys de la meva vida.

Els fets esmentats van tenir lloc a la cruïlla de la Travessera i el carrer de la Verge de l’Empar (no dels desamparats com no parava de dir en Josep Cuní fent-nos creure que erem a València). Tenint en compte les activitats que sembla que duien a terme els okupes en aquell local, aquest carrer s’hauria d’anomenar Solidaritat en consonància amb els noms dels carrers que hi ha a tocar.

Pot ser l’indret més representatiu dels fets sigui la plaça de la Revolució (antiga plaça d’Isabel II) on comença el batejat per mi carrer de la Solidaritat. Però és que els símbols tenen el seu valor sentimental i polític. Ningú no negaria que les tres paraules Liberté, Egalité, Fraternité representen els valors de la República Francesa i per extensió de totes les repúbliques. Fins i tot quan la França era ocupada pels alemanys i tenia un primer ministre feixista (Maréchal Petain) que va fer enviar molts jueus als camps d’extermini nazis i el nostre President a l’afusellament, aquestes tres paraules apareixien en tots els llocs públics del país.

Doncs a Gràcia hi ha, ben aprop l’un de l’altre, els carrers de la Llibertat, de la Fraternitat, del Progrés o el carrer de Voltaire (avui Siracusa) o la plaça de Raspail (avui del Raspall). La mateixa plaça de la vila s’en deia de l’Orient amb clara referència a la maçoneria.

Tots aquests carrers i places queden a la dreta del Torrent de l’Olla, just ón els fets van tenir lloc. Són, en la seva majoria, cases de molt baixa qualitat on hi vivien (hi viuen) majoritàriament gent de classe obrera (gitanos al carrer Fraternitat) però molt patriotes i batalladors. En altres èpoques, els okupes d’avui pot ser serien els joves llibertaris com els que van desfrenar un tramvia (de les línies 30, 38 o 39) a la Travessera i que va baixar sense control fins a estampar-se en un bar que hi havia (o hi ha) a la cruïlla de Còrsega i Roger de Llúria. Amb raó hi ha el carrer del Perill a tocar d’aquest indret.

Altres parts del barri són més convencionals. O fins i tot indiquen la separació social (de símbols) com són el carrer de l’Or, el de la Perla, la plaça del Diamant ón, de ben segur, hi vivien les classes benestants, prop de l’església de Sant Joan, una de les dues que existeixen al barri (l’altra és la de Jesus que fa poc es demanava que fos enderrocada per a enxamplar una escola concertada que hi ha al costat). La dels Josepets gaire bé no és del barri doncs des de molt antic ja s’en allunyava.

Més amunt encara, el carrer de la Salut i el de la Providència, molt més burgesos com indiquen les magnífiques finques que s’hi troben. Així doncs, ens ha d’estranyar que els veïns de la Travessera donessin suport als okupes amb cassoles i altres objectes sorollosos o que el President de la Federació d’Associacions de Veïns de Gràcia en justifiqués la seva existència?

Antoni Cruzado i Alorda

Veïnat del Pibitller Maçanet de la Selva