dijous, 18 d’agost del 2011

Blanes insostenible i insuportable

Si hi ha una cosa que m’agrada és conduir un cotxe. Des que tenia cinc anys i el meu pare em seia als seus genolls i em deixava controlar el volant del vell Citroën B14 tornant de Sitges, conduir cotxes ha estat un dels meus hobbies preferits. Però si hi ha una cosa que em desagradi profundament és fer-ho per un lloc com ara Blanes.
Em sap greu dir-ho però és així. Malauradament encara mantinc vincles “administratius” amb aquesta població de la Selva “marítima” (com els polítics blanencs solen dir). Això fa que, fins i tot en aquesta època canicular, hagi d'anar-hi per alguna cosa. Aparcar a Blanes és impossible. No és com Lloret que té un parell de parkings a tocar del centre i per uns quants cèntims pots fer totes les gestions que calgui, fins i tot comprar fruita que és més barata i millor que en la majoria de supermercats o en el mercat de Maçanet.
El problema no és només el que costa de trobar un lloc on deixar el cotxe uns minuts. És que si et descuides uns segons, pam ! te la claven. Els municipals de Blanes estan molt ben ensinistrats. Fins i tot, de vegades, diuen que no te multen, fan veure que trenquen la denúncia però, ailas !, Xaloc no té frè. Te busquen allà on sigui i, si no pagues, saben trobar-te el compte i embargar-lo ràpidament.
La solució és trobar algun parent que faci de xofer. Mentre l'un fa les gestions, l’altre va donant voltes amb el cotxe pel centre de Blanes. Pot ser fins i tot distret anar mirant les cares de la gent que caminen com a zombies, esquivant els cotxes que envaeixen carrers, voreres, passos de vianants, etc. I cremant gasoil que diuen que és el combustible que més contamina l’aire. Quants litres de gasoil puc cremar pel cost d’una multa ! Res semblant al que cremen els autobusos públics que sempre van buits fent recorreguts absurds que no serveixen per anar enlloc.
A més a més, això dona feina i beneficis a les farmàcies. La bronquitis crònica que arrossego des que vaig viure a Blanes uns quants mesos ara fa prop de quinze anys m’està costant més cara que la pobra pròstata inflada i endurida pels anys de tant obrir i tancar. Però no ho digueu a ningú: el CAP de Blanes que hi ha cap allà la Plantera gaire bé no hi ha ni metges ni malalts. Pot ser a l’ajuntament han trobat alguna manera de desfer-se’n d’uns i altres. Això se’n diu sortir de la crisi !

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller


Maçanet de la Selva