dijous, 20 d’octubre del 2011

El Corredor Mediterrani

Aquests dies han estat plens de notícies importants: La mort d’en Gaddafi, la liquidació d’ETA o l’aprobació per la Comissió Europea del Corredor Mediterrani com un dels eixos primordials del transport de mercaderies per ferrocarril. Ara fa més de tres anys i mig vaig començar a entretenir-me analitzant el sistema ferroviari a Catalunya i, més tard, el possible efecte d’afegir-hi un tercer carril a les vies convencionals.
Ara, tot el rebombori és per tal de fer una nova infraestructura (com se sol dir ara) no pas superposant-la sobre les antigues vies o sobre les noves del tren d’alta velocitat sinó construïnt-ne una de bell nou. Una altra sagnia a les nostres terres, expropiacions, impacte ambiental, especulació... Ah, i passarà per Maçanet de la Selva i molts altres pobles que quedaran sotmesos als possibles efectes nocius dels productes transportats amunt i avall.
En primer lloc voldria fer una reflexió sobre el tema del transport ferroviari i en particular el de mercaderies: Quan es van construïr les diverses línies ferroviàries a tot el món, no hi havia cap mode de transport terrestre més que el cavall. Així doncs, el tren va ser una veritable revolució tant per la velocitat com per la capacitat de transportar un gran nombre de persones (o tropes) i de mercaderies (o armament).
A la majoria de països, la xarxa de ferrocarril es va construïr a la segona meitat del segle XIX i des de llavors només se l’hi han fet algunes millores tecnològiques però, fins no fa gaire, les xarxes no han estat ampliades o exteses.
Tres elements han fet que les xarxes s’ampliessin: 1) la construcció de línies suburbanes subsidiàries de les metropolitanes; 2) el desplegament de xarxes d’alta velocitat, i 3) la construcció de ramals a pols industrials per al transport de mercaderies. El nostre país semblava que havia quedat al marge d’aquesta expansió. No s’han construït xarxes suburbanes sinò que s’han aprofitat les de llarga distància per donar els serveis anomenats de Rodalies i s’ha iniciat el desplegament d’una xarxa d’alta velocitat amb més pena que glòria a Catalunya.
Pel que fa al transport de mercaderies, hem anat enrere. Fins als anys seixanta del segle passat, és a dir un segle després del desplegament de la xarxa ferroviària a Catalunya, moltes indústries s’havien construït a peu de via per tal de rebre matèries primeres i enviar productes manufacturats per via fèrria. Els ports també tenien vies fins als molls en els quals s’hi amarraven els vaixells que transportaven tota mena de productes i materials. Fins i tot hi ha estacions que es van fer més pensant en les fàbriques que no pas en els pobles que servien.
En els darrers temps, les carreteres, tot i haver estat considerablement ampliades, s’han vist sovint col·lapsades pel nombre creixent de camions transportant mercaderies de tota mena amunt i avall d’Europa (i també en els altres continents). El consum de productes energètics derivats del petroli, com a consequència, s’ha disparat a nivells absolutament insostenibles. Per altra banda, la contaminació atmosfèrica que s’en deriva ha despertat en la Societat un sentiment que ratlla en la visió apocalíptica d’un planeta reescalfat.
Ja fa anys que la Comissió Europea treballa per tal que el transport ferroviari vagi substituïnt el transport de mercaderies per carretera. I ja fa anys que funciona. De fet, mai no ha deixat de funcionar en gaire bé tots els països europeus. Excepte a Espanya... Aquí la diferència d’ampla de via va situar els trens de mercaderies en via morta. Diuen que no fa pas més de trenta o quaranta anys, per l’estació de l’Empalme hi passaven fins a vint trens de mercaderies cada nit en un o altre sentit. Ara es pot dir que no en passa cap ni un. Fins i tot els trens nuclears que sortien de Vandellós o d'Ascó i anaven a morir a França per emmagatzemar indefinidament (quina mentida) els residus radioactius ara ja no hi passen (deuen d’anar per vaixell des del port de Tarragona).
Així doncs, la notícia de la futura construcció d’un eix ferroviari per a mercaderies és per Espanya com una nova revolució tecnològica, i també a Catalunya que, en això com en altres tantes coses, hem estat uns benaventurats incapaços de prendre cap decisió per positiva que fós. És gaire bé increïble que, sent com sóm a tocar de les vies europees no fóssim capaços de construïr ni un kilòmetre de via d’ample internacional. Fals, sí que s’en van construïr però (a més inri) no arriben pas a tocar de la frontera. Els interessos centralitzadors espanyols van primar sobre els interessos internacionalitzadors catalans (per riure !).
Però ara sí toca. Ara tenim que defensar els interessos de Múrcia, València. Fins i tot de l’Aragó. Però el projecte queda en mans del govern de Madrid. Carallots ! que no veieu que tot serà igual que abans ? No, els nostres governants s’agafen a un ferro rogent. Si, per arribar a Barcelona, només cal estirar fins a Mollet el tercer carril que ja s’ha colocat entre Fornells de la Selva i Figueres ! Hom pot entendre que vulguin salvar l’AVE espanyol i no hi facin passar trens de mercaderies per la seva via rovellada de tant de temps sense passar-hi cap tren, al menys entre Barcelona i Fornells. Diu que tres trens van del port de Barcelona cap a França i a l’inrevés: per hora ? no!, per dia ?, no... per setmana. I no els cau la cara de vergonya !
El que costa d’entendre és tot el mullader que han fet els polítics i empresaris catalans per salvar “el Corredor Mediterráneo”. A qui afavoreix ? Al govern de Madrid ? Als andalusos de El Ejido ? Als pagesos de l’horta de Múrcia i València ? A la Ford d’Almusafes ?
I a nosaltres què s’ens en refot ?
Si ara ja podem transportar mercaderies per via fèrria cap a França !
Només cal que hi hagi mercaderies per transportar !
Què esperen els nostres governants per convèncer la SEAT, la NISSAN i els fruiters de Lleida perquè facin servir el tren en lloc del camió ?
Una barbaritat !

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller


Maçanet de la Selva