La vaga de tramvies

Ara fa 65 anys de la vaga de tramvies a Barcelona. Va ser un esdeveniment memorable, sobre tot, si es té en compte que només feia deu anys que Barcelona havia estat ocupada per les tropes franquistes (feixistes). Tinc molt viu el record d'aquells dies tot i que encara no havia fet els onze anys. L'Ajuntament havia decidit d'apujar el cost del bitllet de 50 a 70 cèntims (de pesseta) i això va desfermar una revolta popular com mai més s'ha produït enlloc d'Espanya.

Tot va començar quan la gent va començar a anar i tornar de la feina a peu. Les "octavetes" volaven per tot arreu. Aquí la meva participació activa: Jo anava a l'escola i feia classe de mecanografia (això em permet d'escriure a l'ordinador amb tots els dits i no sols amb dos). D'amagat, i quan tenia un moment, copiava (amb paper carbó naturalment) un text que cridava a una vaga de tramvies que s'havia de produïr a primers de març.

De sobte, els tramvies circulaven per tota la ciutat buits només amb el conductor, el cobrador i algun número de la policia (els grisos). Aquesta presència armada no va impedir que algú els llancés una pedra, trencant un dels vidres (no eren resistents com ara). Aquesta acció s'anava repetint en tot el trajecte dels tramvies. El meu pare ens va dur en el seu taxi a fer un tomb per la ciutat i era una cosa que feia feredat. Tramvies amb tots els vidres trencats s'amuntagaven a les cotxeres. Tota la Gran Via estava plena de tramvies fets pols (els vidres).

Això va durar un parell de dies o tres. Però les coses es van complicar. Un bon dia, totes les fàbriques i comerços de la ciutat van tancar a primera hora del matí. Tot el trànsit es va paralitzar. Ningú no va anar a l'escola o a la feina. En alguns llocs, com la Fàbrica Batlló del carrer de l'Escorial a Gràcia, es van concentrar les forces policials que no van poder impedir que la vaga es generalitzés. Només circulaven furgonetes amb un rètol de pà o llet.

No recordo que hi haguessin manifestacions però sí que tinc molt clar que, per la Rambla, es repartien gratis exemplars de Solidaridad Obrera, l'organ de la CNT il·legal. Es va dir que els repartien falangistes. El meu pare en va conseguir un. Recordo molt bé que la primera plana era dedicada a la figura de El Campesino, un líder del partit comunista espanyol que estava exiliat a la Unió Soviètica.

Què representava tot això? Els rumors corrien per tota la ciutat: el Governador Civil, Eduardo Baeza Alegria va ser l'asa dels cops. Suposat amant de la vedette Carmen de Lirio, va rebre fortes crítiques del propi sistema franquista que no es van aturar fins a que va ser substituït per Felipe Acedo Colunga.

El que debia sobtar els corresponsals estrangers que, sens dubte en van fer la crònica, és que només a deu anys de la final de la Guerra Civil, el poble optés per sortir al carrer i posés en greus dificultats el màxim representant de la Dictadura a la ciutat de Barcelona. Quelcom que mai més no s'ha reproduït.

Antoni Cruzado i Alorda

Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva