El passat 28 de novembre, junt amb un meu amic i col·lega de professió varem fer una visita a part de
Aquell dia no es donaven les condicions que s'han produït fa pocs dies (26 desembre 2008) ni molt menys les condicions extremes que poden donar-se (força del vent, alçada de les onades i precipitacions a terra).Ahir vaig rebre una trucada del meu amic Juli, massa tímid davant el teclat i el ratolí per a fer comentaris escrits, però amb una gran sensibilitat per aquestes coses demanant-me que no fes cap altra predicció d'aquesta mena (amb va afalagar dient-me bruixot, els científics som tots una mica bruixot).
En el meu anterior article explicava, de la manera més planera que vaig saber, com la sorra de les platges (també els còdols on n’hi ha) serveix per a dissipar la elevada energia cinètica que tenen les onades. També explicava que el perfil de les parts emergida i submergida de la platja es troben normalment en un cert equilibri amb la força habitual de l’onatge i també la força extrema. I que la platja de Tossa de Mar, única protecció natural per la part baixa de la vila, especialment, i també per algunes de les noves construccions cap a la part de llevant era al límit de la seva capacitat.
Cert que l’home ha intervingut de moltes maneres en aquest equilibri. De vegades per ignorància, d’altres per prepotència. Val que quant les coses van bé durant un temps, hom tingui tendència a pensar que tot seguirà sempre igual. Val que per allà els anys 1950 quan el turisme va començar a Tossa de Mar, no era gens fàcil trobar per aquí experts en dinàmica costanera. Val que pel rodatge de la pel·lícula Pandora, aquella en la qual la superstar americana Ava Gardner diuen que es va enrotllar amb el macho actor i torero català Mario Cabré, s’aplanés la platja de Tossa per poder fer-hi una correguda per damunt de la sorra amb un cotxe esportiu (devia de ser un Aston Martin o alguna cosa així, però de ben segur que no era un Pegaso de 12 cilindres en línia, el més ràpid dels cotxes de sèrie de l’època, que els nostres enginyers i operaris van ser capaços de produir a la planta de Sant Andreu).Val que aquestes i altres coses que ens han dut a la situació actual de degradació generalitzada de les nostres costes s’hagin fet per ignorància.
No sempre les coses les pifiem per ignorància. Sovint ho fem per prepotència. Els antics cercaven les cales i badies al redós del vent i de les onades per a construir els seus ports. Els moderns construïm ports allà on ens sembla. Al mig de les costes del Maresme o de
Tornant a Tossa de Mar, ja s’han començat a donar xifres del que costarà la reparació dels estralls causats per aquesta llevantada. Fins i tot algun polític haurà promès que això no tornarà a passar. De ben segur que d’aquí a un mes tot s’haurà encalmat i els fusters, pintors i paletes tossencs estaran contents de poder tirar endavant uns quants dies més dins de la crisi (financera-global-que-han-generat-aquells-xoriços-de-Wall-Street). Però, tossencs, no dormiu tranquils! Als voltants del dia 24 de gener podríeu tenir una nova llevantada i aquest cop encara podria ser pitjor. I si no és aquest gener serà al març de l’any vinent o de qualsevol altre any. La natura no te límit conegut. I aquest cop ningú no parla de l’escalfament global. Si hi troben cap relació, que hi és, tot serà justificat.
Ah, us adjunto algunes fotos més del dia 28 de novembre.
Bon any !
Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada