Des que vaig fer els seixanta anys, la meva doctora de capçalera m’ha anat enviant sistemàticament a un i altre especialista: l’oftalmòleg, l’uròleg, el neumòleg, etc. Cada un d’aquests professionals ha trobat que millor fora que prengués un medicament o altre per contrarrestar aquesta o aquella malfunció. Gotes pels ulls, píndoles per la pròstata, pulveritzacions per als bronquis. Tota una panòplia de guariments per uns mals que no estic gaire segur de tenir.
Des que vaig prendre el nou estatus de jubilat, he gaudit del plaer d’anar a la farmàcia un cop per mes, fer petar la xerrada amb l’amabla farmacèutica i anar-me’n cap a casa amb una bosa de regal i a dins els remeis que m’han d’aguantar en bona forma, de mes en mes, uns quants anys més. Els remeis, gratuits és clar, tot i que no són de regal doncs els pago amb el 25 % de la meva pensió que es queda Hisenda com a IRPF.
Ara, la Generalitat, vol sucar-hi pa amb aquest euro per medicament. Doncs em declaro objector fiscal. Cada més li duré a la farmacèutica una fotocòpia del meu DNI (per no fer-li gastar tinta a ella) i esperaré les notificacions a la bústia del meu veïnat del Pibitller. Suposo que, un cop notificat el deute amb el recàrreg, ho publicaran al DOGC i després m’embargaran el compte. També ho fa Hisenda. Però em quedarà la satisfacció d’haver donat feina a aquells funcionaris que els mal parlats diuen que “no foten ni cop”.
Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Possiblement els teus dubtes o sospites són certs. De fet no tens aquests mals.
Ara entrariem en definir què és un Mal.... deixem-ho per un altre dia.
Possiblement els teus dubtes o sospites són certs. De fet no tens aquests mals.
Ara entrariem en definir què és un Mal.... deixem-ho per un altre dia.
Publica un comentari a l'entrada