Però els fets no van ser ben bé així. Els avions no eren italians. Havien sigut italians però el govern feixista d'aquell país els va regalar als militars colpistes que s'havien aixecat contra el govern legítimament constituït de la república espanyola. A la cúa hi duien els símbols del que seria l'aviació espanyola durant més de quaranta anys (i encara ara). Unes aspes i unes escarapeles (discs concèntrics) amb els colors roig, groc i roig que també lluien sota de les ales. No duien les escarapeles italianes (verd, blanc i roig) i venien a deixar-nos les bombes també regalades pel govern italià. I no venien de Gènova o de Sardenya. Sortien de Mallorca que els militars colpistes espanyols van convertir en un immens portaavions ancorat.
És cert que els soldats que tripulaven aquells avions eren italians però no exclusivament. També hi havia espanyols entre ells. Probablement els que pilotaven eren italians i els que deixaven caure les bombes eren espanyols. Els responsables de les operacions eren generals espanyols tot i que, de ben segur, tenien assessors italians i alemanys.
No era encara la segona guerra mundial. Era la guerra civil espanyola.
Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva
3 comentaris:
molt interessant! Quan tu eres petit, posem-l'hi uns 10 anys, encara estaveu afectats per aquets bombardeijos que va aver-hi?
Quan jo era petit anave'm a passejar per la Barceloneta i encara veiem la runa de moltes cases i magatzems del port enderrocats pels bombardejos tot i que la guerra ja feia anys que s'havia acabat.
Publica un comentari a l'entrada