dissabte, 16 de març de 2013

La Força de Cartellà tremola (II)

Article publicat al nº 5 de la Revista TORRENTERES, tardor 2006.

En un article anterior parlàvem de la Força de Cartellà com a vestigi i testimoni sempre presents de la història de Maçanet de la Selva. Segons afirma la Margarita Martín en el seu estudi d'aquesta masia, la torre de Cartellà ja al 1159 era la típica i bella masia catalana que, segons l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, provindria de la domus romana i que, junt amb el règim de vida agrari, han persistit, amb alts i baixos, fins als nostres dies.

Les masies difereixen en les diverses contrades de Catalunya i valgui a dir que les de la Plana de la Selva es troben entre les més belles i harmonioses. Durant els segles XIV i XV les masies amb dos cossos, és a dir, formades per dos murs de càrrega paral·lels a la façana principal i cobertes a dues aigües, eren corrents sobretot al pla. No obstant, a la nostra comarca es fa difícil trobar masies d'aquest tipus ja que la majoria son de tres cossos amb teulada a dues aigües i la façana principal generalment orientada a migdia, sempre en posició perpendicular a la carenera de la teulada.

Cap a finals del segle XVI i durant el segle XVII, la masia ja en plena maduresa es construeix amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. És aquest un fet que distingeix les masies de les cases de la vila o de les masies de la Catalunya nova i del País Valencià on són freqüents les cases amb el pendent de la teulada encarat cap a la façana principal. D'altra banda hi ha poques masies a la Selva que tinguin teulada a quatre pendents que solen ser cases pairals molt importants a les nostres terres.



Per comprendre bé el procés de desenvolupament de la masia cal tenir present el clima, la topografia del terreny i el sistema d'explotació de la terra, elements molt importants per a determinar el tipus de construcció més adient en cada cas. Però també és molt important la condició dels seus habitants amb uns vincles molt íntims a la terra i una relació molt forta amb la natura. En el cas que ens ocupa, a la Selva, el clima és força sec i, per tant, el pendent dels aiguavessos és molt escàs, el mínim que permet la teula àrab emprada per a les cobertes sense que l'aigua retorni enrera i es coli al seu través.

Les masies sempren han estat construides sense un pla preconcebut. Les ampliacions en el cos principal de l'edifici s'hi van fent a mesura que les necessiten. Cadascun dels edificis i annexos (paller, celler, etc.) té un caràcter i personalitat propis per tal de complir amb el destí que se li atribueix. És ben cert però, que molts d'aquests annexos compleixen avui un paper que no és necessàriament el que se li va donar en el seu origen.

Si hom analitza la localització de la Força de Cartellà en el territori, és fàcil de constatar que, tret de la Torre Marata, no hi ha cap altra masia fortificada en uns quants quilòmetres a la rodona. Així doncs, els seus propietaris, els Maçanet posteriorment emparentats amb els Cartellà i els Sarriera, eren els terratinents més importants de la contrada. Encara avui, les parcel·les de terra conreable properes a la Torre de Cartellà són molt més extenses que les de les finques que es troben al seu voltant per no parlar dels boscos que en constituïen la propietat.

No es pot oblidar que ja al 1169, en Berenguer de Maçanet va donar aquesta finca, entre d'altres propietats, a la seva filla Ermessenda i que, juntament amb en Gausfred de Rocabertí, va dotar al Convent de Vall de Maria fent-li donació de nombrosos bens, posant-lo sota la seva protecció i eximint-lo de tota altra jurisdicció. Es tractava d'una de les famílies més riques de la contrada. No obstant, aquesta família de cavallers i terratinents varen lligar la seva existència a la masia fins a finals del segle XVII quan van traslladar-se a Barcelona.

Can Cartellà o Can Maçanet com es devia conèixer a començaments del segle XII aquesta masia, molt probablement ja tenia l'estructura arquitectònica que encara conserva avui. Com tantes altres masies, la dels Maçanet fou dissenyada i construïda pels seus propietaris amb l'ajut d'algun mestre d'obra local. Consta de tres cossos amb els dos aiguavessos orientats a les façanes laterals. Com a elements clarament defensius, la Força de Cartellà té una muralla amb espitlleres al voltant de la qual s'observa una ampla rasa, no gaire fonda, que hauria pogut ser el fossar i que també te la localització d'un pont llevadís així com un camí de ronda i una porta fortificada que, de ferro o fusta, es feia baixar per unes ranures verticals a mode de comporta que bloquejava ràpidament l'entrada.

La categoria de "força" li dóna també la torre de defensa que ha arribat fins als nostres dies tot i que, en altres temps, sembla que va tenir-ne dues. No se sap si la torre als seus origens era totalment circular o era del tipus de bestorre, oberta cap a l'interior de la muralla. Sí se sap que, com a mínim una d'elles, l'actual, va ser parcialment enderrocada com a represàlia per haver-se alineat al costat dels carlins en les tres guerres civils dels segles XVIII i XIX.

Es fa difícil determinar quan es van construir les diferents dependències de la masia dels Cartellà però, a jutjar per la seva estructura, es pot endevinar que la façana principal original fou la que avui ocupa la part del darrera, alineada amb la façana de la Capella de Sant Jaume que es troba al costat, tot i que, curiosament, mirava cap a ponent i no cap a migjorn com és habitual en les masies. De fet, aquesta façana està orientada cap a Maçanet i el Montseny, pot ser la vista més bella de tot l'indret. Aquesta façana dóna sobre un pati emmurallat (el que es veu des del camí entre la N II i el Molí passant per Can Picó) una part del qual està ocupat per pallers i un celler. Sobre aquest pati es troba la porta fortificada així com una petita masia que havia de ser la casa del masover.

Mereix esment la Capella de Sant Jaume, al costat de la porta fortificada, adossada a la masia per la banda nord amb una alçada molt superior a la de la teulada d'aquesta i que engloba la planta de la torre de defensa. La façana de la Capella, amb una bellíssima portalada renaixentista que dóna al pati interior, es troba alineada amb la façana de ponent de la masia. Té una alçada interior equivalent a dues plantes i a sobre hi ha una estança que va ser emprada com a biblioteca.

Avui l'antiga façana està coberta per un porxo que va fer avançar la masia cap a ponent, cobrint una part del pati emmurallat. La façana principal, en canvi, mira cap a llevant, està alineada amb la torre de defensa i dóna sobre un pati en angle recte amb una portalada al damunt de la qual hi ha una bella balconada de fusta i que dóna pas a l'extens jardí delimitat per la façana lateral sud i els magatzems i estables (avui garatges) que constitueixen la muralla de ponent. El portal d'entrada és espaiós com cal a una construcció de les característiques d'aquesta i té al seu damunt una finestra amb espiell per a controlar qui entra i surt des de la sala de la planta superior.

A la planta baixa, entrant al vestíbul, es veu, a mà esquerra, una escala de pedra que condueix al pis de dalt. A la banda dreta es reconeixen la cuina i el menjador amb una xemenèia de raconada que té la campana suportada per una biga de pollancre. Al primer pis es troba la sala, la peça més important i lloc de reunió familiar amb una gran finestra munida de festejadors i l'espiell. Al voltant de la sala hi ha diverses cambres i una gran escala que condueix a la torre de defensa passant per sobre de la Capella de Sant Jaume, on s'hi va habilitar una biblioteca en temps dels Conill.

Cap a finals del segle XIX i principis del XX, es va fer una construcció, superposada en part a la masia per la part que dóna al sud. Es va afegir a la façana sud una loggia o galeria porticada, de tres plantes amb balustres a la segona i tercera plantes, mentre que, a sobre de la masia, s'hi van construir fins a tres plantes suportades per l'estructura del cos lateral sud de la masia pròpiament dita. Aquesta construcció, amb cobertes gaire bé planes, és de clara inspiració colonial (indiana). Són també de destacar els balcons de fusta construïts en diferents parts dels edificis.

Es podria escriure molt sobre el conjunt monumental i cadascun dels detalls que constitueixen la Força de Cartellà però no ens ho permeten ni l'espai ni la paciència dels lectors. Valgui a dir que, tot i haver estat habitada durant pràcticament 900 anys, ara es troba deshabitada i en clar risc de degradació. Els balcons de fusta, avui coberts per les heures, se'ls pot pronosticar una curta vida. Alguns dels murs que suporten la teulada han començat a esmicolar-se i fins i tot a caure en part, cosa que fa témer per la integritat de les teulades. El jardí geomètric és avui un bosc ple de matolls sense interès.

Per altra banda, l'estat d'abandó en el que mantenen els actuals propietaris la finca fa témer que la mateixa, especialment la masia i els altres edificis annexos, puguin arribar a un estat de deteriorament que, en el futur, faci falta una obra de rehabilitació important que posi en perill les característiques substancials d'aquest monument. La mateixa construcció de la nova Autovía A2, que passa a tocar del jardí i molt a prop de la mateixa masia, pot fer perillar no només l'harmonia del paisatge en l'entorn de la Força de Cartellà sinó l'estructura de la mateixa construcció. És per tant molt important que Maçanet de la Selva prengui consciència de la transcendència d'aquesta masia i de la necessitat de millorar-ne el seu status.

Tot i que la Força de Cartellà està catalogada com a bé cultural d'interès nacional per llei de 25 de juny de 1985 (BOE de 29/06/1985) i està catalogat en l'inventari de bens arquitectònics de la Generalitat de Catalunya, que coneguem, mai no s'hi ha fet cap intervenció per part del Govern o de cap altra administració ni s'ha controlat que les petites obres de manteniment no alterin cap dels elements importants de la masia.

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva