Kosovo no és Catalunya

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de La Haïa, òrgan depenent de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), en data 22 de juliol de 2010, ha emès una Opinió Consultiva sobre la legalitat de la independència de Kosovo. El Tribunal, constituït per 15 Magistrats de diverses nacionalitats i presidit pel japonès Hisashi Owada, després de donar opció a tots els estats membres de l’ONU per a que presentessin les seves opinions en favor o en contra, va sentenciar que la declaració d’independència de Kosovo no va violar cap regla de la llei internacional.

Una Opinió Consultiva és, en el context del TIJ, una opinió que no té l’efecte de dirimir un conflicte legal específic si no de donar consell sobre la "constitucionalitat" o interpretació de la llei. En aquest sentit el TIJ actua com ho faria el Consell Consultiu de la Generalitat a Catalunya o el Tribunal Constitucional a Espanya.

En alguns països, els procediments preveuen que l’Executiu o el Legislatiu puguin recórrer al Judicial per a obtenir opinions consultives. En altres països, els tribunals poden tenir prohibit donar opinions consultives. Les opinions consultives han estat sovint controvertides ja sigui perquè les qüestions posades són controvertides en si mateixes o perquè el cas hagi estat presentat com a “porta del darrera” per presentar davant del tribunal el que realment és un cas contenciós.

El TIJ té mandat per donar opinions consultives en el Capítol IV del seu Estatut (Annex a la Carta de les Nacions Unides) quan és solicitada per alguns òrgans o agències de l’ONU. Aquestes opinions no tenen caràcter vinculant tot i que això no vol dir que no tinguin valor legal doncs les mateixes opinions serien emprades pel Tribunal si tingués que jutjar casos contenciosos sotmesos per estats sobirans. El títol complet del cas que ens ocupa és Acord amb la Legislació Internacional de la Declaració Unilateral d’Independència per les Institucions Provisionals d’Autogovern de Kosovo (Demanda d’Opinió Consultiva).

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi Косово и Метохија, transcrit Kosovo i Metohija; en albanès Kosovë o Kosova), antiga província de la República Sèrbia, part de la Federació Iugoslava, proclamà la seva independència el 1990, però no va ser reconeguda per cap estat, excepte per Albània. Aquest fet va dur al govern de la República Iugoslava (després anomenada República de Sèrbia i Montenegro), a una guerra d'extermini contra els kosovars d'ètnia albanesa i religió majoritàriament musulmana. L'ONU va ordenar la intervenció de forces internacionals contra la República Iugoslava. Aquesta guerra d'una gran duresa pel tipus d'armament emprat per les forces internacionals, va donar pas a un "alt el foc" que va durar des de 1999 fins al 2008 en que la província de Kosovo va ser administrada successivament per l’ONU, l'OTAN i l'UE.

En nom de la població majoritàriament albanesa (en un 88%, segons dades del 2003), el parlament kosovar tornà a declarar la independència de la República de Kosovo el 17 de febrer de 2008. Després de la declaració unilateral d'independència, alguns països del món l'han reconeguda oficialment. Entre ells hi ha Albània, el Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Austràlia o els Estats Units. D'altres, però, s'hi oposen i no la reconeixen, com Sèrbia mateixa, Rússia, Rumania o Espanya. El territori de Kosovo és en disputa entre la República de Sèrbia i les Institucions Provisionals d’Autogovern de Kosovo que van fer la declaració unilateral d’independència.

El cas va ser enviat al TIJ per l’Assemblea General de l’ONU el 2008 i va ser el primer cas relatiu a una secessió unilateral que es presenta davant del Tribunal Internacional. La República Txeca, França, Xipre, Xina, Suissa, Romania, Albània, Austria, Egipte, Alemanya, Eslovàquia, Rússia, Finlàndia, Polònia, Luxemburg, Líbia, el Regne Unit, els Estats Units d’Amèrica, Sèrbia, Espanya, Iran, Estònia, Noruega, els Països Baixos, Eslovènia, Letònia, Japó, Brasil, Irlanda, Dinamarca, Argentina, Maldives, Sierra Leone i Bolívia varen presentar opinions en aquest ordre de presentació. A Veneçuela se li va permetre de presentar al·legacions tot i que fora de termini.

De la lectura dels arguments en contra de la legalitat de la Declaració d’Independència de Kosovo, és clar que els països amics de Sèrbia o que tenen moviments interns més o menys secessionistes (Rússia, Xina, Espanya) i d’altres, mantenen que només en el cas d’antigues colònies es pot reconéixer el dret a l’autodeterminació. Uns altres països mantenen que no existeix tal limitació i que només els processos d'independència de Xipre del Nord i de Rhodèsia van ser declarats il·legals per l’ONU perquè van ser fets per una ocupació estrangera o per un règim racista minoritari.

És curiosa l’actitud dels països llatinoamericans que, en la seva majoria, van donar suport a les tesis antisecessionistes argumentant que només les colònies tenen el dret a l’autodeterminació.

Pot ser una de les contribucions més aclaridores és la de Finlàndia que va dir:
• La Declaració d'Independència és un acte polític.
• La independència de Kosovo és un fet, conseqüència de la fallida de les negociacions entre Belgrad i Pristina dutes a terme amb la mediació de l’Emissari Especial del Secretari General de l’ONU.
• La llei internacional no tracta les declaracions d’independència i el principi de Respecte per la Integritat Territorial només s’aplica entre estats i no a entitats internes.

Noruega també va confirmar que:
• Les entitats internes a un estat no són lligades pel principi de Protecció de la Integritat Territorial.
• Qualsevol declaració d’independència és unilateral per naturalesa i, en el cas de Kosovo, també va ser el resultat d’un process polític multilateral.
• La independència de Kosovo no es convertirà en un precedent perillós en les relacions internacionals ja que Kosovo era un cas especial.

Un argument interessant va ser del Regne Unit que diu: Sèrbia va deixar molt clar que no acceptaria mai un Kosovo independent. Kosovo també ha deixat prou clar que mai no serà part de Sèrbia. Els tribunals no ordenen que cònjuges separats s’ajuntin de nou.

És evident que Kosovo no és Catalunya però també ho és que les decisions preses lliurament pel Parlament de Catalunya i, en particular, la decisió d'esdevenir un estat independent no van contra cap llei internacional.

Antoni Cruzado i Alorda
Veïnat del Pibitller

Maçanet de la Selva